Quins són els principals missatges dels bisbes per aquesta Jornada?

Els bisbes afirmen que “plantejar que eliminar una vida humana pugui ser solució per a algun problema és una equivocació greu, com passa en el cas d’un embrió o un fetus al si de la seva mare”. Per això, “les lleis que promouen i amplien el suposat “dret a l’avortament” són absolutament injustes perquè “legalitzen la mort de persones innocents i indefenses”.

Els bisbes reclamen “una serena reflexió” que “vagi a les arrels del problema i busqui alternatives reals perquè les mares que afronten, moltes vegades en solitud, un embaràs no desitjat no hagin de recórrer a l’avortament”.

També demanen acompanyament per als refugiats i immigrants “que arriben a les nostres fronteres, la majoria de vegades en condicions tan tràgiques”. Recorden les paraules del papa Francesc a Fratelli tutti: “No es dirà mai que no són humans, però, a la pràctica, amb les decisions i la manera de tractar-los, s’expressa que se’ls considera menys valuosos, menys importants, menys humans. És inacceptable que els cristians comparteixin aquesta mentalitat i aquestes actituds, fent prevaler, de vegades, certes preferències polítiques per sobre de profundes conviccions de la pròpia fe: la inalienable dignitat de cada persona humana més enllà del seu origen, color o religió, i la llei suprema de l’amor fratern”.

Pel que fa a la malaltia mental es fan ressò de l’“alarmant” augment de suïcidis, especialment entre els més joves. Els bisbes ofereixen la col·laboració de l’Església per afrontar el tema i manifesten el desig d’“estar a prop dels familiars i amics de les persones que s’han suïcidat, acollint i acompanyant amb respecte el seu dolor”.

Pel que fa a l’ancianitat assenyalen que “en una societat del descart i la desvinculació, els grans sempre tenen molt a perdre” i cal “un plantejament en què les persones grans siguin protagonistes” i “crear vies per escoltar la veu i per donar-los espai a la vida de l’Església i de la societat”.

I respecte al final de la vida, quan la vida humana “moltes vegades torna a ser fràgil” alerten contra “la gran temptació que consisteix a buscar falses vies, que pretenen eliminar el patiment, quan el que estan fent és acabar amb la vida de la persona”. Per això, una vegada més, diuen, “manifestem el nostre rebuig a la llei que regula l’eutanàsia i demanem l’aprovació d’una llei integral de cures pal·liatives, dotada dels recursos necessaris, per acompanyar de manera veritablement humana les persones a la fase final de la vida”.

Els bisbes continuen el missatge aportant algunes propostes d’acció perquè “l’anàlisi realista de la situació” en lloc de “portar-nos al pessimisme” ha de “comprometre’ns en la transformació d’aquest món que Déu estima tant”.

En primer lloc, “conscients de la magnitud del desafiament, hem de promoure l’oració per la defensa de la vida humana”. En segon lloc, proposen el testimoniatge personal. Cada cristià fidel està cridat a donar “testimoni de l’amor veritable amb paraules i amb obres”. En tercer lloc, exhorten els laics a comprometre’s i acompanyar les persones que han de ser, especialment, acompanyades.

Els bisbes acaben el seu missatge demanant a “Maria Santíssima, Mare de la Vida, que infongui en nosaltres un amor concret i creatiu per instaurar la cultura de la vida, acompanyant i acollint cada persona”.